Fora de qualsevol pauta social, els videojocs comencen a formar part dels nostres entorns educatius. Suficient motiu per preguntar-nos per les seves utilitats, beneficis i aportacions en el procés d'ensenyament – aprenentatge.
L'article sintetitza les raons que fan un videojoc una eina educativa, els criteris a tenir en compte abans d'introduir un videojoc en les nostres aules i les possibles dificultats que podem trobar.
La meva opinió és que si es localitzen els jocs adequats si que pot ser una eina útil. Amb això vull dir que els nens i nenes d'avui dia estàn impragnats contínuament de noves tecnologies i aprofitar aquest fet, perquè els alumnes puguin aprendre emprant una altra metodologia diferent, pot resultar profitós.
Com molt bé diu l'article: "Els videojocs en un àmbit educatiu poden transmetre valors i estereotips, comunicar nous coneixements i desenvolupar noves habilitats" Per tant, els videojocs ens poden transmetre moltes altres coses del que podem veure actualment. Com per exemple, noves habilitats i coneixements.
En l'actualitat els videojocs van relacionats amb el sedentarisme, la falta d'interès per altres aficions, a una distrecció ràpida dels nens/es per part dels pares i, arribant a un extrem, a un adicció per alguns nens i/o nenes. Tots aquest factors aporten connotacions negatives, però estic d'acord en què si es troben els jocs amb els continguts adequats a l'alumnat i acompanyat d'una metodologia determinada pot ser una eina molt eficaç.
La meva opinió és que si es localitzen els jocs adequats si que pot ser una eina útil. Amb això vull dir que els nens i nenes d'avui dia estàn impragnats contínuament de noves tecnologies i aprofitar aquest fet, perquè els alumnes puguin aprendre emprant una altra metodologia diferent, pot resultar profitós.
Com molt bé diu l'article: "Els videojocs en un àmbit educatiu poden transmetre valors i estereotips, comunicar nous coneixements i desenvolupar noves habilitats" Per tant, els videojocs ens poden transmetre moltes altres coses del que podem veure actualment. Com per exemple, noves habilitats i coneixements.
En l'actualitat els videojocs van relacionats amb el sedentarisme, la falta d'interès per altres aficions, a una distrecció ràpida dels nens/es per part dels pares i, arribant a un extrem, a un adicció per alguns nens i/o nenes. Tots aquest factors aporten connotacions negatives, però estic d'acord en què si es troben els jocs amb els continguts adequats a l'alumnat i acompanyat d'una metodologia determinada pot ser una eina molt eficaç.
Extret de:
Torrico, Miquel A. (2009). Psicopedagogia: Vídeojocs a l'aula. Educat. Revista de psicopedagogia. 2, 10-12.
No hay comentarios:
Publicar un comentario